dijous, 5 d’agost del 2010

Imatges d’Alícia: Joost Swarte


El gran Joost Swarte, nascut als Països Baixos un 24 de desembre de 1947, és un dels més conspicus conreadors de la nova línia clara i un príncep de la il·lustració mundial. No cal dir que m'agrada molt tot el que fa. En català podem trobar la seva obra a l'ecologista "Els papalagi" (Integral, 1988), a "Coto! Pisto/ Un diari extraordinari" (Norma, 1996) i al volum col·lectiu "Les ciutats il·lustrades" (Destino, 1994). També podeu visitar-lo a aquesta pàgina.

M'he topat amb aquest intrigant dibuix seu on hi apareix la Doña Urraca de Jorge, no em pregunteu el seu origen.


Però si cito aquí Swarte és per un dibuix d'Alícia que m'ha passat Girbén. Sembla una il·lustració aïllada, ja m'agradaria que hagués fet tot el llibre. La precedeix un esborrany que, segons en Girbén, és la part més important del procés i, si ell que és artista ho diu, caldrà creure'l.

13 comentaris:

  1. Com el Girbén, li veig més interès a l'esbós que al dibuix final. Vaig conèixer aquest dibuixant gràcies als Papalagi que cites...!

    ResponElimina
  2. Uf, els Papalagi... veig que tots els coneixem! Van marcar tota una època!

    I si, com sempre, en Girbén té raó. És curiós com moltes vegades els esbossos són el millor de tot!

    ResponElimina
  3. Lluis i Galde, els Papalagi semblen el simbol dels anys progres. A mi el dibuix acabat tambe m´agrada.

    ResponElimina
  4. Swarte és, realment, un dels grans més grans!
    El debat entre esbós i dibuix acabat és un dels clàssics de la línia clara, on el procés de depuració és radical i es perden coses guapes pel camí. Jo, com l'Allau, me'ls estimo tots dos (com el papa i la mama).

    Gràcies per l'enllaç, el web pinta molt bé! (a la bibliografia caldria afegir "La volta al món de Ric i Clara": estic segur que també es va publicar en català).

    ResponElimina
  5. El Swarte és genial, llàstima que a casa nostra hi ha poc acosa disponible. Impressionant el crossover amb el Jorge! No m'ho esperava!

    ResponElimina
  6. No insistiré en les gràcies del Swarte (sobretot la d'haver sabut aliar la tradició De Stijl amb el sentit de l'humor), em fixo ara en la curiosa evolució del discurs del cap samoà dels Papalagi.
    De la seva crítica al desfici de la societat de l'home blanc s'ha passat al record absolut d'obesos de la població de Samoa: un 65% en comparació amb el 1,2 de la Xina. Fins i tot hi han incentius fiscals pels que aconsegueixen aprimar-se!

    ResponElimina
  7. Ui, Santi, havia oblidat "La volta al mon de Ric i Clara".

    ResponElimina
  8. Salvador, suposo que si no hi ha mes cosa es perque darrerament ha treballat sobretot per a premsa i publicitat.

    ResponElimina
  9. Ha, ha, Girben, els samoans que va dibuixar Swarte devien gaudir de molts incentius fiscals perque estaven fets uns figurins.

    ResponElimina
  10. Diuen que es va inventar la denominació "línia clara", tot i que hi ha qui ha fet més negoci amb la patent. Per cert, ¿qui és l'autor de la coberta de l'homenatge a Hergé de la Fundació Miró?

    ResponElimina
  11. La imatge del l'homenatge a Hergé de la Miró és del Peret (àlies del Pere Torrent).

    ResponElimina
  12. Puig, en Girben ha anat mes rapid a respondre´t. En Peret va ser el responsable de la imatge grafica de l´exposicio. (Disculpeu l´absencia d´accents).

    ResponElimina
  13. Allau, el buit en la bibliografia no és culpa teva, sinó del mateix Joost a la seva pàgina. A tu se't perdona. ;-P

    ResponElimina