diumenge, 15 d’abril del 2012

Biodiversitat

Instagram de Xavier Caballé


Per motius que ara no recordo, em va ser impossible assistir a l’Ateneuesfera de l’any passat o sigui que feia gairebé dos anys que no havia pogut repetir aquesta experiència tan inusual com satisfactòria. Per qui no ho sàpiga, aquestes trobades de blocaires les organitza en Guillem Carbonell, cada quan li sembla, a l’Ateneu del carrer Canuda. No són reunions obertes a tothom, sinó que s’hi acudeix per invitació d’algun dels seus membres, de manera que cada nova sessió inclou tant assistents veterans com de nous, procurant que el nombre de participants no es desbordi. Aquesta tertúlia exquisidament civilitzada, on tothom té oportunitat de dir la seva, sense que al moment es generin deu converses paral·leles (com sol passar al nostre país), em fa pensar en els salons literaris que convocaven algunes dames de la Il·lustració francesa i cal aplaudir en Guillem per la discreció i saviesa amb la que ho condueix tot plegat.

He parlat de saló literari, però en realitat aquesta tretzena Ateneuesfera que es va celebrar ahir a la tarda, si revela alguna cosa, és la diversitat de propòsits i continguts que animen els blocs del nostre àmbit més proper, amb el que es pot concloure que en això dels blocs no hi ha una manera de fer canònica i que l’eina es prou elàstica per permetre tota mena d’usos. Gosaria dir, encara que soni a repatani immobilisme, que plataformes suposadament més avançades tecnològicament com els facebook, twitter, pinterest i altres limiten gradualment les possibilitats expressives per tal d’assolir la immediatesa sota una uniformitat estètica.

Com deia, ahir a la venerable i una mica precària sala Borralleras s’hi aplegaren blocs de tots els gustos. Els més estrictament literaris serien els de la Roser Caño a Antaviana, la Marta Millaret amb els seus relats de dones catastròfiques a “Volar de nit és perillós” o en Josep Manel Vidal i les seves proses poètiques a “Filant prim”. Per cert, en Josep Manel era el convidat especial de la Clídice, arribat expressament des de Xàtiva. Alguns blocs es centren en la ciutat de Barcelona, de vegades de forma periodística, com el que té el propi Guillem Carbonell a Time Out, d’altres amb un recull de llocs, fets i tradicions locals, com el del novell Aitor Aretxaga a “Coses de Barcelona” o encara amb vocació de servei per a la comunitat que viu a la nostra ciutat, com l’SpaghettiBCN de Marco Giralucci i Fabio Pitrola. Hi ha blocs eminentment gràfics com el de grafits i pintades de la Isabel Aparici (Caligrafías Urbanas) o el de l’excel·lent fotògraf Toni Bernat (Subjectes).

Blocs especialistes, com el de Pere Andreu Jariod, sobre música clàssica (El quadern de l’apuntador), el de Galderich, sobre bibliofília (Piscolabis Librorum) o el de Puigmalet, sobre diccionaris (Gazophylacium). I encara el bloc de Mercè Piqueras (La lectora corrent) que fa una admirable i molt necessària labor de divulgació científica o en Xavier Caballé, veritable Jekyll & Hyde, que tant informa sobre tecnologia punta a “L’home dibuixat”, com recull notícies i imatges sobre llibres a “Diari d’un llibre vell”. O un bloc destinat a l'educació d'adults com el de Núria Valls, mare d'Antaviana, a "Clàssics". En Miquel Saumell, veterà tant a la catosfera com a les reunions de l’Ateneu reflexiona sobre l’actualitat al seu “El radar de Sarrià”. Deixo pel final els inclassificables, els que escrivim sobre tot i sobre res, els que ho tenim fàcil, perquè no ens fa por l’estirabot. I aquí hi incloc en Sani Girona amb el seu impossible (de pronunciar) “Dipofilopersiflex III”, la Clídice de “Un tel als ulls” i també a aquest servidor de vostès.

Sobre els temes tractats seria impossible fer-ne un resum. Una extensa part central es dedicà a les satisfaccions diverses que havíem obtingut del nostre exercici blocaire, però també es parlà de:
  • Com eliminar el sufix “.es” de les adreces de Blogger.
  • Què coi és Pinterest i perquè serveix.
  • Diplomàcia dels comentaris, respondre’ls o no.
  • Els trolls i la seva escassa incidència a casa nostra.
  • Confusió entre el personatge fictici i l’autor del bloc.
  • El futur del periodisme.
  • Ginys necessaris o prescindibles. Cal un iPad?
  • Anècdotes, rialles, bon rotllo.
Per descomptat, també es va fer alguna menció maliciosa al rei dels elefants.

L’acte finalitzà passades les vuit amb una comunió de festucs (o sigui, pistatxos). 

Aquí, la crònica de Guillem Carbonell. 

Aquí, l'apunt de Roser Caño.

Aquí, la nota de Miquel Saumell

Aquí, en Sani Girona, més gràfic que mai.

36 comentaris:

  1. Per què volem notaris que aixequin fatigoses actes si hi ha l'Allau que ho diu amb una sornegueria poètic genial!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, posar-me a la mateixa frase que els notaris m'ha fet venir un calfred.

      Elimina
  2. Vaja, aquesta vegada ni em va avisar ningú ni se'm va convidar! Si que vaig fer mala impressió la darrera vegada... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, no sabia que hi havies assistit abans. Ignoro els criteris d'en Guillem per escollir els convidats.

      Elimina
    2. Enric,
      A en Guillem se li devia passar ho no et tenia catalogat perquè no dsicrimina ningú. Només cal veure els qui hi havia a la tertúlia!

      Elimina
  3. L'ambient de tertúlia de saló o de cafè té el seu punt i els pistatxos (vaja, els festucs) han estat claus. Aquestes trobades posen damunt de la taula oportunitats de llegir, pensar i compartir experiències. Benvingudes siguin!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Marta, van molt bé per esplaiar-se sobre les angoixes comuns d'una activitat tan solitària com la nostra.

      Elimina
  4. Demà us envio a uns quants, aquells/lles de qui disposo d'adrelec,
    el resum de la/les meva/es (auto)intervencions ;-))
    i propostes...
    Serà via correu, no via post.

    Allà hi inclouré també la repetició de les meves demandes de col·laboració i la localització d'algunes imatges paparazzianes de la trobada.

    Encantat de llegir tan bona crònica d'una reunió tan important.
    I agrait per haver-hi estat convidat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sani, tens el meu correu al perfil. Les teves propostes seran benvingudes.

      Elimina
  5. Un resum molt acurat, només falta signar al final de l'acta per part del President. I deu n'hi do del que va donar de si la reunió pels temes tractats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, t'asseguro que va estar a les antípodes d'una reunió de veïns: una bassa d'oli.

      Elimina
  6. M'agradaria saber més dels trolls i ginys que comentes, hi haurà un lloc per veure que es va dir amb detall? No sé si això del temps que un dedica al bloc és un clàssic, hi ha dades? Hi ha una majoria aplastant d'homes com sembla, a la catosfera?
    ja veus Allau, estic avui molt preguntona, disculpa'm.
    I si voleu fer-li un favor a Grècia, compreu-li festucs! (són molt millors que els iranís)
    un petó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kalamar, la cosa és molt informal i no s'aixequen més actes que els resums que cadascú publica al seu bloc. Del temps que dediquem als blocs no en vam parlar. En quant a la predominància d'homes, potser es deu al fet que en Guillem ho és; jo diria (sense estadístiques a la mà) que hi ha força paritat.

      Elimina
  7. Interessant el catàleg de blocs que fas. M'apunto a la demanda de Kalamar sobre si algú va fer un resum (no en diré aixecar acta) i es pot consultar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Brian, com li he dit a la Kalamar, es tracta més d'una tertúlia que d'un simposi, bastant similar als intercanvis que podem fer a les costellades de can Leblansky.

      Elimina
  8. Òndia! és veritat, vaig pensar que l'Enric no havia pogut venir! Me'n vaig perdre una part, però reconec que les vegades que hi he pogut venir sempre n'ha tret quelcom de profit. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, veus què passa per acumular en una mateixa tarda tantes desvirtualitzacions?

      Elimina
  9. Albert, gràcies per la teva excel•lent crònica. Posats a buscar-hi tres peus al gat, podries haver afegit que la tertúlia va continuar amb uns quants caminant Rambles amunt sota la pluja, i alguns encara vam acabar d’esprémer-la al Tren de Sarrià...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel, l'epíleg el considero "off the record".

      Elimina
    2. Hola! M'ha encantat el post. Has sintetitzat bé la idea de cada bloc, i també els temes principals. M'ha agradat la part que parles de la mare d'Antaviana.
      I per cert, els festucs eren boníssims.

      Elimina
    3. Me n'alegro, Roser. Sort que tu has publicat el seu enllaç, perquè no hi era a la llista original d'en Guillem.

      Elimina
  10. Hola a tothom! Molt interessants aquestes notes a THe Daly Avalanche! Enric, disculpa, que quedi clar que qualsevol contertulià anterior no-avisat és per error, per descuit, ara repasso el meu Excel i t'hi afegeixo pq no torni a passar... L'únic criteri de convocatòria és el que coneixeu.Procuraré que no torni a passar, sorry!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guillem, en cap moment he pensat que no fos per cap altra raó. Només em sap greu no haver-hi estat perquè sempre ve de gust compartir una estona amb amics i companys.

      Elimina
    2. Guillem, no voldria crear mal rotllo, però a la tertúlia no vas dir que l'Enric et queia malament? ;-)

      Elimina
    3. Què cabró! :)

      En lloc de crear mal rotllo podries penjar d'una vegada la segona part de l'apunt de la Pepa abans que caduqui l'any ;)

      Elimina
    4. Guillem, gràcies de nou per la teva tasca. No sé com t'ho faràs per la propera convocatòria, si vols fer seure a la mateixa taula en Galderich i l'Enric. Jo de tu no ho faria ;p

      Elimina
  11. Ara, pistatxos. Abans, només festucs. La terminologia dels fruits secs també s'apunta a la diversitat dels blocs. Merci per la crònica, Mr. Pompadour!

    ResponElimina
  12. Respostes
    1. Gràcies, Barcelonauta, aquest cop la propera sí que serà propera!

      Elimina
  13. Gràcies pel resum, Allau. Una abraçada i fins la propera!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Apuntador, aquest cop no trigarem dos anys a reveure'ns.

      Elimina
  14. Jo hi era convidat per primera vegada i espero repetir! Gràcies!

    ResponElimina
  15. Què hi fa que sempre plou a les Ateneuesferes? De les que tinc record (perquè no havíem pres massa Voll-Damms, recordo enfilar Portal de l'Àngel sota algun paraigua...

    Intentaré no perdre'm la pròxima!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Víctor, a la de juny de 2009 no va ploure, que després recordo que vam anar a fer una cervesa a una terrasseta prop de Santa Caterina.

      Esperava que apareguessis amb el meu "En cap cap" sota el braç. No faltis a la del proper juny.

      Elimina