diumenge, 1 d’agost de 2010

El dimoni de les llistes: Wisława Szymborska (2)

Frida Kahlo, "Arbre genealògic" (1936)

Una contribució a les estadístiques

De cada cent persones,

les que sempre tenen una opinió:
cinquanta-dues.


Les que no estan segures de cada pas: 

gairebé tota la resta.

Les disposades a ajudar,
sempre que no duri gaire: 

quaranta-nou.

Les que són sempre bones, 
perquè no poden ser d'una altra manera:
quatre, bé potser cinc.

Les capaces d'admirar sense enveja:
divuit.

Les que viuen angoixades
per algú o alguna cosa: 

setanta-set.

Les dotades per a la felicitat: 

vint i tantes, com a molt.

Les inofensives d’una en una, 

però salvatges en grup: 

més de la meitat, segur.

Les cruels 
quan es veuen obligades per les circumstàncies: 

és millor no saber-ho,
ni tan sols aproximadament.

Les sàvies a posteriori:
no moltes més que les sàvies a priori.

Les que de la vida l’únic que volen són coses:
quaranta, encara que m’agradaria equivocar-me.

Les recargolades pel dolor 
i sense una llanterna en la foscor: 

vuitanta-tres, tard o d'hora.

Aquelles que són justes: 

un bon nombre, trenta-cinc.

Però si es necessita un esforç de comprensió: 

tres.

Dignes de compassió: 

noranta-nou.

Mortals: 

cent de cada cent, 

una xifra que de moment no ha variat.

3 comentaris:

  1. Las estadísticas de la señora Szymborska, ¿serán científicas?

    ResponElimina
  2. Les que estan de vacances:

    unes noranta, més o menys...

    ResponElimina
  3. Antonio, segur que no.

    Galde, una mica mes i tot. Diria.

    ResponElimina